Amb una gran primera volta, el Villarreal B acumula triomfs i ja és el millor filial de la categoria
Semblava que anava a ser l’any de la continuïtat, però ha acabat sent el de la revelació. El Villarreal B ha quallat una impressionant primera volta –és el millor filial del Grup III de Segona Divisió- que li permet somiar amb cotes més altes que la salvació, primer objectiu del conjunt dirigit per Lluís Planagumà al costat de la formació de jugadors. Amb 40 punts, el Mini Submarí ocupa de forma provisional la quarta posició de la taula, la que dóna dret a disputar la fase d’ascens a la categoria de plata.
La temporada 2013-2014, que curiosament va començar amb derrota, ha acabat convertint-se en un autèntic desafiament per als grocs, que han sabut convertir els obstacles en il·lusió, les lesions en oportunitats i els revessos en lliçons. Planagumà ho explicava així en la roda de premsa prèvia al xoc contra el Constància: “Personalment em crida molt l’atenció com ho assumeixen els jugadors, amb total normalitat, quan en realitat és increïble que hagen sabut sobreposar-se a tots els contratemps que ens han sorgit. Baixes, lesions, jugadors com Edu o Nahuel que van amb el primer equip… La plantilla sempre ix a donar el màxim i crec que aquesta situació parla molt bé del nivell que ha aconseguit aquest grup”.
Amb dotze victòries, quatre empats i set derrotes, el Villarreal B ha passat de mirar cap avall a dirigir la seua vista a la zona noble de la taula. En un grup molt disputat –els deu primers s’apinyen en amb prou faenes deu punts de distància-, el filial del Submarí ha sabut mantenir el cap fred para, a poc a poc, anar escalant posicions. Però són molts els revessos que els grocs han patit fins al moment.
És el cas de la plaga de lesions. Ara mateix, cinc són els futbolistes que s’amunteguen en la infermeria del Villarreal B, l’últim d’ells Nahuel, una de les grans revelacions d’aquesta temporada. El mitjapunta argentí, amb un esquinç en el turmell dret, ha corregut millor sort que alguns dels seus companys: el porter Richi es recupera d’una intervenció en la seua mà i no ha pogut jugar en tota la temporada, Pablo González d’un esquinç en el genoll i Pepe Palau va dir adéu a la temporada fa poc més de dues setmanes després de trencar-se el lligament creuat anterior.
Però ni açò ha detingut als grocs. Cada absència se supleix sense que l’equip amb prou faenes ho note, fins al punt que el Mini Submarí és actualment un dels conjunts més anotadors del seu grup amb 35 punts. Juanto és un de principals anotadors de la categoria (9 punts), encara que seguit d’a prop per Juan Càmera (7 gols), un altre dels pilars de l’equip.
Ni l’eixida del fins ara capità Toño, traspassat al Recreativo de Huelva, ha immutat al filial del seu objectiu. Malgrat tot, Planagumà destaca que serà en les últimes jornades quan es decidirà la destinació final de l’equip. “És veritat que bona part del treball està fet perquè portem bastants punts i la salvació sembla estar bastant a prop. Entenem que després d’acabar la primera volta en quarta posició podem aspirar a una bona classificació en la segona i poden passar coses importants a final de temporada. Però no podem pensar gens d’això si, en el dia a dia, no som constants. Quan arriben els últims sis o vuit partits es veurà on pot estar realment aquest equip. Mentrestant, hem d’apostar per una regularitat que en un filial a voltes costa molt d’aconseguir”.
