El migcampista madrileny, de 18 anys, despunta en Divisió d’Honor
Una autèntica assegurança de vida. Potent, fiable i amb un espectacular desplaçament en llarg de pilota. Va arribar fa dues temporades al planter del Vila-real procedent de l’Atlètic de Madrid i ja s’ha fet fort en el centre del camp del juvenil groc de Divisió d’Honor. Rodrigo Hernández Cascante, àlies ‘Rodri’, té com a ídol a Bruno Soriano i un somni per complir: triomfar en el primer equip del Submarí.
Per a açò, Rodri va fer les maletes i es va vindre a Vila-real deixant arrere a família i amics. “Em vaig decidir a vindre perquè em van oferir una oportunitat de futur molt bona. Sempre és difícil abandonar el lloc on vius, però tot és per lluitar per un somni i la veritat és que m’estan eixint les coses bé i no em penedisc de res”, recorda.
Açò sí, els pares del ‘crack’ li visiten sempre que poden realitzant també un gran esforç per a recolzar el somni de Rodri. “Ells viuen a Madrid i jo ara estic a Castelló en una residència d’estudiants en la qual estic molt bé. Vénen a visitar-me quan poden, normalment cada vegada que juguem a casa. Tenen ací un apartament llogat i estem tots junts”, comenta.
Rodri va arribar al club sent menor d’edat, per la qual cosa va gaudir de l’experiència inoblidable de viure en la residència de la Ciutat Esportiva. El madrileny ho recorda amb afecte: “Al principi em va costar una mica perquè era una cosa nova per a mi. Viure en una residència plena de xavals, amb regles, disciplina… però a poc a poc em vaig anar adaptant i l’ambient amb els meus companys va ser genial”.
Ara, Rodri ja té 18 anys i estudia en la Universitat Jaume I de Castelló compaginant els seus estudis amb la seua formació com a futbolista. “Sempre he pensat que els estudis són importants i m’esforce per a traure’ls avant. Estic estudiant ADE (Administració i direcció d’empreses) a Castelló i la veritat és que m’està agradant bastant. Entrene al matí i sobre la una ja estic a Castelló per a començar les classes de tres a set”, assevera.
El ‘8’ del juvenil va haver d’encaixar amb sentit de l’humor les bromes dels seus companys en una ocasió molt especial que el propi Rodri relata: “En la primera jornada de Lliga d’aquesta temporada encara no tenia el cotxe i al viure a Castelló vaig haver d’agafar-me la bici i vindre amb tren fins a Vila-real. Els meus companys van fer moltes bromes amb bastant freqüència, però me les vaig prendre bé”.
Tot per un somni
Rodri se sent com a casa en el club. Per açò, la seua il·lusió per triomfar de groc creix dia a dia. “Sempre cal mantindre la il·lusió. Si estic ací és per intentar complir el meu somni a través de l’esforç, el treball i sobretot de la disciplina”. El migcampista madrileny té clar el seu model a seguir: “El meu referent és Bruno Soriano, que para mi és un dels millors jugadors del món en la posició de migcampista”.
Tímid i moderat a l’hora de definir-se com a futbolista, Rodri reconeix que coneix a la perfecció el seu paper dins del terreny de joc: “Sóc un jugador ben dotat tàcticament, em col·loque bé en el camp i crec que açò facilita molt el meu treball en favor de l’equip. A més crec que tinc bon tracte de pilota, però tampoc m’agrada parlar molt de mi. Estic jugant de migcampista defensiu i el míster em demana que done equilibri a l’equip”.
El Juvenil A del Villarreal està quallant una excel·lent temporada ocupant la segona plaça del Grup VII de Divisió d’Honor, però Rodri es mostra més ambiciós: “Tenim un gran grup de jugadors i l’ambient en el vestuari és fantàstic. Estem treballant bé i crec que tenim una de les millors plantilles de la categoria. La principal meta és guanyar la Lliga i a partir d’ací fer un gran paper en Copa de Campions i en la Copa del Rei”.
Finalment, Rodri recorda que diumenge passat va viure una jornada molt especial, ja que es va enfrontar al seus excompanys del Roda. “L’any passat quan vaig vindre vaig començar jugant amb el Roda en el grup de Catalunya i la veritat és que guarde grans records. L’altre dia em vaig enfrontar a diversos excompanys meus i va ser un partit especial per a mi, però després en el camp açò s’oblida i crec que vam donar la talla per a guanyar amb contundència”.
Rodri segueix creixent com a futbolista. El apagafocs del juvenil apunta alt.
