Una contundent golejada davant la UD Salamanca (5-0) va significar la primera victòria del Villarreal en la màxima categoria
Després de l’ajornament de la competició de lliga, des del Villarreal CF ens hem proposat reviure de manera periòdica els moments, equips i personatges més destacats de la història del club. Aquest dilluns recordem la primera victòria del Submarí en l’elit del futbol espanyol.
La ciutat de Vila-real vivia un somni. En la temporada 1998-99, el Villarreal CF competia per primera vegada en Primera Divisió, enfrontant-se cada cap de setmana als millors conjunts de tota Espanya. Després d’una estrena en gran al Santiago Bernabéu, on malgrat la derrota, va arribar a anar per davant en el marcador gràcies a un matiner gol de Craioveanu, el Submarí sumava un punt i era cuer, havent disputat els seus tres primers partits davant el Real Madrid (4-1), el RC Celta en El Madrigal (1-1) i front el Valencia CF a Mestalla (1-0).
En la quarta jornada, El Madrigal es preparava per a viure el seu segon partit de la màxima categoria del futbol espanyol davant la UD Salamanca, que arribava a la cita amb confiança, després d’haver doblegat al RC Deportivo de La Coruña per 3-1 en L’Helmántico. El 27 de setembre de 1998, l’afició groga va abarrotar el feu ‘groguet’ per enfrontar-se als de Salamanca. En les graderies del Madrigal, es respirava un ambient excepcional, preludi del que anava a esdevindre aquella vesprada.
El Villarreal, comandat per Irulegui, va formar amb el següent onze: Palop; Pascual, Imanol, Arregui, Saavedra; Díaz, Albelda, García Sanjuán, Robert; Craioveanu i Moisés. Per part seua, la UD Salamanca, dirigida per Russo, va saltar al verd amb la següent formació: Stelea; Leo Ramos, Lanna, Lupidio, Vellisca; Giovanella, Rogério, Marinescu, Edu Alonso; Silvanni i Cardetti.
El partit va començar amb clar domini local, que abans d’aconseguir el minut 20, es veuria recompensat amb un fabulós gol de lliure directe des de la frontal de l’àrea, obra de Gica Craioveanu. Amb un genial i potent xut al primer pal, el davanter romanés posava per davant al Submarí.
Després d’un primer temps que va deixar ocasions clares per a tots dos equips, en el minut 10 de la segona part, el Villarreal va anotar el segon gol del partit. Craioveanu va recollir una pilota llarga de Palop, prolongada per un company, per a internar-se en l’àrea i buscar el pal llunyà amb un subtil toc amb l’exterior de la seua bota esquerra.
Amb dos centellejos de qualitat del jugador romanés, el Villarreal va encarrilar un partit que va acabar sent una festa. Només quatre minuts després del segon tant groc, Antonio Díaz ampliaria la renda en el marcador, en aprofitar una bona assistència de Saavedra des de la frontal de l’àrea. El ‘20’ groc va emular a Gica, buscant novament el segon pal per a posar el tercer de la vesprada.
A 20 minutos per al final, el partit només tenia un color. En poc més de sis minuts, Irulegui va substituir a Albelda, Díaz i Craioveanu, donant entrada a Gerardo, Javi Prats i Alfaro. Aquest últim es va sumar al festí, arredonint la golejada amb dos dianes en els últims minuts del xoc. Un magnífic gol de falta i una diana, complit ja el minut 90, que va transformar en caçar en el cor de l’àrea un bon centre de Javi Prats.
L’eufòria es va deslligar entre l’afició groga quan Medina Cantalejo, àrbitre del partit, va decretar el final del partit i va assenyalar el camí dels vestuaris. El Submarí acabava d’aconseguir el seu primer triomf en Primera Divisió (5-0), categoria en la qual, 20 temporades després, ja acumula 305 victòries, sent el 20é club del futbol espanyol a aconseguir la xifra de 300 triomfs en la màxima categoria.
#HistoriaGrogueta
