L’asturià compleix un any al capdavant del Submarí com a protagonista de la revolució
L’entrenador del Villarreal, Marcelino García Toral, va complir ahir dimarts 14 de gener un any al capdavant del Submarí, un equip que ha experimentat una autèntica revolució des de l’arribada de l’asturià. En tan sol 365 dies, els grocs han passat de militar en Segona Divisió –setens i a 16 punts de l’ascens directe- a ocupar posicions de competició europea en la Lliga BBVA. Encara que ell mateix sempre ha insistit que la responsabilitat d’aquest canvi recau en els futbolistes, la veritat és que el tècnic s’ha convertit en un dels protagonistes de primera fila del canvi de rumb. “Estic és un dels millors anys de la meua carrera. Amb el Racing i el Recre va ser bé, a Zaragoza estàvem ben en l’esportiu, però no en l’altre. I ací està tot bé. En el Villarreal un tècnic no es desgasta i et faciliten molt les coses. Si hem decidit continuar i ser l’equip on més temps anem a estar, és perquè estem a gust”, reconeix el tècnic.
Gens feia sospitar aquell fred dissabte 19 de gener, en la Ciutat Esportiva del Real Madrid en Valdebebas, que la nau de la qual Marcelino acabava que prendre el timó acabaria superant totes les expectatives. I amb escreix. Aquell primer partit –que va acabar amb una dolorosa golejada a favor de la filial merenga 5-0)- va suposar, contra tot pronòstic, el començament d’una ratxa fabulosa per al Submarí. L’inici d’un any espectacular en el qual el preparador ha trobat el seu lloc: “Hem complit un any i esperem que siguen molts més, sens dubte ha sigut una bona experiència. Recorde el primer dia i ara done gràcies d’haver vingut i d’haver pogut viure aquesta experiència”.
Una setmana després, el Villarreal reflotava davant el Sabadell (3-0) amb una cara completament diferent. Era el començament d’una formidable ratxa de catorze partits sense perdre per a una impressionant segona volta en Segona Divisió: 13 victòries –sis seguides en les sis últimes jornades-, sis empats i una sola derrota més que retornaven als grocs a la màxima categoria amb un èpic triomf davant l’Almeria inclòs en l’última jornada.
Per a la seua volta a la Lliga BBVA, el Submarí va dissenyar de manera detallada la nova plantilla, encara que amb una clara directriu: respectar el bloc que havia aconseguit l’ascens a Primera. A l’estiu, el club va reforçar totes les línies –Asenjo (porter), Jokic, Pantic, Gabriel (defenses), Pina (migcampista) i Giovani (davanter)- amb la finalitat de apuntalar un equip d’una marcada personalitat i que tenia la difícil tasca d’assentar a l’equip en la Primera Divisió.
En aquesta primera volta, a més, les previsions han tornat a superar-se sobradament: 10 victòries, 4 empats i 5 derrotes, un dels millors debuts de la història en un equip recentment ascendit. Després d’un apassionant debut contra l’Almería i d’un començament de Lliga fulgurant (sis partits sense perdre), el Submarí s’ha adaptat a la perfecció a una exigent categoria.
Amb un bloc sòlid i un gran joc, el conjunt que dirigeix el preparador asturià s’han convertit en una de les sensacions d’aquest primer tram de la temporada, signant memorables actuacions -Osasuna, Valencia, Real Madrid o Rayo Vallecano, entre uns altres- i caminen fermes al que –Marcelino no s’ha cansat de repetir-ho- segueix sent l’objectiu innegociable: la salvació. Y després, ja vorem.
