La futbolista castellonenca va tornar a gaudir sobre el terreny de joc després de 2 anys, 3 mesos i 10 dies
El dissabte 30 de setembre, data en la qual es disputava un Villarreal Femení-Valencia CF, Lucía Gómez va tornar a sentir-se futbolista. La jugadora castellonenca, en el minut 65, va saltar al terreny de joc per a tornar a jugar un partit oficial després de 2 anys, 3 mesos i 10 dies en el dic sec. «En aqueix moment va ser com sentir el alliberament, que ja ha acabat una etapa de tant de treball i tant d’esforç, i va ser molt emotiu. Tenia moltes ganes, la veritat», expressava molt emocionada ‘Júnior’.
Un clar exemple de resiliència i superació
Si recuperar-se d’un trencament del lligament creuat anterior del genoll és un procés que requereix una gran faena, tant a nivell físic com psicològic, recuperar-se de dos trencaments de manera consecutiva és un autèntic repte de superació personal. De fet, la castellonenca reconeixia la garrotada del moment: «Després de portar ja tres croats, tornar a recaure en un entrenament abans de debutar va ser un dels colps més durs de la meua carrera».
Però si d’alguna cosa sap Lucía Gómez és d’esforç, de treball, de constància, de resiliència i de superació. La futbolista castellonenca, després d’un total de quatre trencaments del lligament creuat anterior, va ressorgir de les cendres, com conten les llegendes que feia l’ocell fènix, per a tancar una etapa dolorosa i centrar-se en la il·lusió de tornar a sentir-se futbolista: «Sempre em quede amb les coses bones i és que al final aquests quatre creuats han fet la persona que soc ara mateix. Em quede amb el fet d’haver superat molts reptes i poder ser un exemple de superació per a moltes persones i, per què no, per a mi mateixa».
La il·lusió de jugar amb el club de la seua vida
‘Júnior’ es va formar en les categories inferiors del Villarreal CF. Cal destacar que la defensa castellonenca va vestir, per primera vegada, l’elàstica grogueta en categoria Aleví, arribant a fer el salt al primer equip amb 15 anys. Després d’un periple de set temporades fora, Lucía ha tornat amb la il·lusió renovada: «Sempre ha sigut un somni jugar amb el Villarreal Femení en Primera i aqueix realment va ser un dels motius que més força em va donar per a aconseguir l’objectiu de recuperar-me».
Així mateix, Lucía Gómez, molt emocionada, reconeixia que no havia sigut un camí fàcil, però el cos tècnic i les jugadores grogues han sigut fonamentals: «Són qui han fet que torne a tindre aqueixa il·lusió».
L’objectiu ara és «tornar a estar al 100% en el camp» per a poder «ajudar l’equip a aconseguir els seus objectius i deixar al Vila-real el més alt possible».