El Submarí va signar una espectacular temporada l’any de la volta a Primera
De l’infern al cel. D’un any complicat en Segona Divisió a tornar a la màxima categoria amb magnificència, aconseguint la sisena posició (59 punts) i la classificació a Europa League. Després de l’ascens, l’objectiu del Submarí era assentar-se en Primera Divisió, però els pupils de Marcelino García Toral meravellaren des de l’inici de la Lliga i van aconseguir acabar en posicions europees l’any de la tornada, fita que solament han aconseguit huit equips en la història del futbol espanyol.
Un inici de Lliga excel·lent. El Villarreal va començar la temporada amb victòria i fins a la jornada 7 es va mantenir invicte, partits en els quals va sumar quatre victòries i dos empats, la qual cosa va permetre a l’equip mantenir-se en posicions de Champions League fins a la jornada 14. Així, el club de la Plana va tancar la primer tornada de la competició en cinquena posició amb 34 punts, a tan sol dos de l’Athletic Club (quart).
Tot açò, jugant un futbol vistós, alegre i amb molt ritme i velocitat. El Submarí va començar a convertir-se, així, en l’equip revelació, fet que més tard acabaria confirmant-se. En la primera part de temporada l’equip de la Plana va signar grans actuacions, com l’empat a dos en la quarta jornada de Lliga contra el Real Madrid, la golejada en El Madrigal en el derbi contra el València (4-1) o el 5-1 que els grocs van endossar a la Real Sociedad.
La segona volta va començar com la primera, amb victòria davant l’Almería. Però, l’equip va començar a acusar el cansament, fruit del ritme i intensitat que van mostrar en la part final de l’última temporada en la qual es va aconseguir l’ascens i l’inici espectacular de la present. El Submarí en el segon període de la campanya no va poder enllaçar diverses victòries seguides fins a les dues últimes jornades. Encara així, el Villarreal es va mantenir sempre en les posicions altes de la taula i va aconseguir la classificació europea mancant dues jornades per a finalitzar la Lliga.
Així, l’equip va arribar a l’última jornada de Lliga en setena posició i jugant-se la sisena plaça en Anoeta contra la Real Sociedad. El Submarí va realitzar una impecable partit –impressionant el seu desplegament tàctic- i va acabar la temporada amb victòria i amb el sisè lloc en la butxaca. D’aquesta manera, van tancar amb brillantor un any excel·lent.
D’aquesta forma, el Villarreal es va convertir en l’equip revelació de la Lliga amb la plantilla més jove de Primera Divisió (25,3 anys de mitjana) i amb diversos jugadors debutants en la categoria com Manu Trigueros, Pantic o Gabriel, entre uns altres.
Respecte a l’actuació en Copa del Rei, el conjunt de Marcelino García Toral va aconseguir eliminar a l’Elche en setzens de final. Després d’empatar en el Madrigal (2-2), el Submarí es va sobreposar als il·licitans en el Martínez Valero (0-1) i va accedir als vuitens, eliminatòria en la qual es van enfrontar a la Real Sociedad. El calendari va voler que grocs i donostiarres disputaren tres partits seguits entre tots dos i, encara que el Submarí va aconseguir la victòria en el partit de Lliga, el Villarreal va quedar eliminat de la Copa després d’empatar en Anoeta i caure per la mínima –en una desafortunada jugada- en la volta del Madrigal (0-1).
En el plànol individual, Ikechukwu Uche, amb 14 gols, es va convertir en el màxim anotador de l’equip i va aconseguir superar el seu millor marca anotador en Primera. El mitjapunta mexicà Giovani dos Santos va marcar 12 gols l’any del seu debut en el Villarreal, una marca fantàstica que també suposa el seu millor registre en un any.
El porter de Palencia, Sergio Asenjo, va batre el seu rècord de partits jugats en una temporada en Primera, amb 35 partits. I Musacchio, Gio, Pina, Pereira i el propi Asenjo van complir durant la temporada 100 partits en la màxima categoria del futbol espanyol.
