Els germans Mezquita Galán, veïns de Vila-real, juguen en equips de primera línia de la Cantera Grogueta
Amor pel Villarreal i passió pel futbol quasi des que van nàixer. Així podríem definir les vides de Leo i Nico Mezquita Galán, dos germans de Vila-real que juguen en equips capdavanters de la Cantera Grogueta. Leo, el major dels germans, juga en el Benjamí A, mentre que Nico ha començat aquesta temporada les seues competicions en el Mini B.
Tots dos són aficionats i socis del Submarí i es crien, pràcticament, ent la Ciutat Esportiva, on passen quatre vesprades a la setmana i els dissabtes al matí a causa dels seus compromisos esportius, a més de presenciar com a aficionats alguns partits del Villarreal B i del Villarreal Femení en el Mini Estadi.
“Som de Vila-real i hem sigut socis de tota la vida. Els seus iaios viuen a 200 metres de la Ciutat Esportiva i els portaven des de molt xicotets a jugar ací en lloc d’anar a un parc. S’han criat ací. Si no entrena un, entrena l’altre i el germà ve a veure l’entrenament. Els dissabtes juguen el seu partit i també venim a veure jugar al Villarreal Femení o al Villarreal B”, destaca el seu pare, Llorenç Mezquita, de qui han heretat, en gran part, el seu sentiment per l’esport rei i per l’elàstica groga.
Tots dos són fans de Gerard Moreno, l’ídol de milers de groguets i també dels germans Mezquita, encara que aquests tenen característiques diferents a l’ariet del primer equip en els terrenys de joc. Segons explica l’entrenador de Leo, el també vila-realenc Ferran Usó, el major dels Mezquita “destaca sobretot pel tracte amb pilota. És molt bo en el control, la passada en curt, els canvis d’orientació i el bon colpeig amb cama dreta, encara que també li diferencia la seua capacitat amb cama esquerra”.
A més, “és molt intel·ligent quant a moure’s en els espais i en la visió de joc. Des de xicotet veu coses en el camp que no són pròpies de la seua edat”, tal com subratlla el tècnic groguet. Per part seua, el seu pare els defineix d’aquesta manera, “són caràcters diferents perquè Leo és tranquil, intel·ligent, una mica vergonyós i té molta visió de joc. En canvi, Nico és pur nervi; és un ‘polvorilla’ i això li fa ser molt bo també”.
Malgrat no ser davanters purs com el seu ídol, tots dos destaquen per la seua capacitat golejadora. Leo ha anotat 28 gols en els seus primers 15 partits de lliga, mentre que Nico ha perforat les xarxes de la porteria rival en 9 ocasions en els 14 partits de competició regular de la present campanya. “A Leo el posen molt en banda esquerra poque utilitza les dues cames i veuen que pot tindre recorregut per aqueix costat, encara que també sol jugar de segon davanter i Nico, en ser prebenjamí de primer any, encara juga en moltes posicions perquè els entrenadors estan provant. Sol jugar tant en banda dreta com en el mig o de davanter”, compta Llorenç Mezquita.
Els seus caps de setmana són dedicats quasi exclusivament al Villarreal i, a vegades, els seus pares han hagut de fer malabars per a no fallar a les seues cites amb la pilota. “És complicat perquè en estar els dos ficats en competicions de lliga i altres tornejos ens hem de separar. Un va amb el pare i l’altre amb la mare. Com Nico només juga tornejos d’un dia, quan acaba ens anem on estiga jugant Leo el seu torneig i fem nit allí”, confessa Mezquita.
Cap dels germans ha vestit mai una altra elàstica diferent a la groga, ja que pertanyen al Villarreal des de l’etapa de psicomotricitat, prèvia a la categoria prebenjamí. De fet, Nico sempre ha anat amb el seu pare a tots els entrenaments de Leo i començava a donar-li puntades a la pilota al costat dels camps de futbol 8 de Miralcamp, fins i tot abans de ser inscrit a aquesta activitat extraescolar. Això de Leo i Nico és, sens dubte, pur sentiment groguet.
