El Girona FC travessa el moment més dolç de la seua història. Després d’aconseguir un meritori ascens a la màxima categoria del futbol espanyol, l’equip català ha protagonitzat un fulgurant començament de temporada. Un empat davant l’Atlético de Madrid en Montilivi (2-2) i un triomf a casa davant el Málaga CF (1-0) van confirmar el bon inici dels blanquivermells en LaLiga Santander.
No obstant açò, un calendari exigent, que li ha oferit enfrontaments davant clubs de primera talla com l’Athletic Club, Sevilla FC, FC Barcelona i RCD Celta, ha frenat la seua excel·lent arrencada de lliga. Gens que haja alterat els plans inicials de l’equip de Machín: Donar-ho tot en cada partit, sense obsessionar-se amb la taula classificatòria.
El club català, fundat en 1930, ha militat la major part de la seua història entre Segona Divisió B i Segona Divisió. En els últims anys, ha comptat amb estabilitat institucional i esportiva, circumstància que li ha permès encadenar quasi deu anys consecutius en la categoria de plata del futbol espanyol, quedant-se a les portes de l’elit fins a en tres ocasions, abans de donar el salt definitiu a LaLiga Santander el passat curs.
Amplitud i fortalesa, els senyals d’identitat
El Girona FC és un equip treballat, amb el segell personal del seu creador, Pablo Machín. El preparador sorià, que compta amb més de tres anys d’experiència al capdavant del combinat blanquivermell, ha construït un bloc compacte i combatiu. Una columna vertebral que té les idees clares i a la qual s’ha sumat un important elenc de joves futbolistes cedits pel Manchester City. Els blanquivermells aposten per un estil eminentment vertical, amb la consigna de no prendre excessius riscos en la creació de joc.
La intensitat i l’amplitud del camp són els principals senyals d’identitat d’un equip que forma habitualment amb un reconeixible 5-2-2-1. Amb tres centrals i dues carrilers, els migcampistes dibuixen una sort de quadrat en la medul·lar, que els permet crear superioritat per dins i efectuar satisfactòriament la recuperació després de pèrdua.
Els carrilers, Maffeo i Mojica, ostenten una importància vital en el dibuix tàctic de Machín. A més d’exercir una labor destacada en l’eixida de l’esfèric, se sacrifiquen en labors defensives. En la fase de creació, descongestionen la línia medul·lar projectant-se constantment en atac, penjant pilotes a la recerca de l’olfacte golejador de Stuani, referència d’un Girona que confia en els centres laterals la seua principal basa ofensiva.
Montilivi, un ‘clàssic’ del futbol modest al que li senta bé l’elit
L’Estadi Municipal de Montilivi és un dels temples més destacats del futbol modest del nostre país. Construït en 1970, ha albergat encontres en totes les categories del futbol professional. En l’actualitat compta amb una capacitat de 13.276 espectadors després d’haver-se sotmès a reformes en els últims mesos, amb el propòsit d’ampliar el nombre de localitats i adaptar-se a les exigències del futbol d’elit.
