Bonera destaca la seua disponibilitat i el valor de l’experiència en el Villarreal
El defensa del Villarreal, Daniele Bonera, va destacar hui les seues bones sensacions després d’haver complit els seus primers mesos com a futbolista groc. El central italià, titular enfront del FC Barcelona, va lloar el grup que s’ha trobat després de la seua arribada a un club on pot aportar la seua dilatada experiència en l’elit del futbol europeu. “Encara que ja he passat els trenta és la meua primera eixida d’Itàlia, però per sort he trobat un gran grup, una gran plantilla i un panorama immillorable. Al llarg de la meua carrera he tingut el privilegi de jugar no solament amb grans jugadors, sinó amb grans persones. Crec que per a un futbolista és important que la gent parle bé d’ell, perquè és una dels motius que et permet jugar en un equip gran. Ara estic ací per quan faça falta, per a oferir la meua experiència a un equip que té una plantilla jove i amb moltes ganes”.
Segons el futbolista de Brescia (31 de maig de 1981), l’equip pot necessitar experiència en determinats moments, per la qual cosa ha vingut per a ajudar el màxim possible: “Vaig tenir la fortuna d’estar nou anys en un equip que ho va guanyar tot. Per a mi va ser complir un somni perquè abans de jugar en el Milan era aficionat. Crec que cadascun de nosaltres ha d’intentar fer-ho el millor que sàpia, el millor que puga. Després de posar-me en forma sabia que podia fer-ho bé contra el Barça perquè tinc una experiència que em permet saber què tipus de partit ens anem a trobar. Al llarg de la meua carrera sempre m’ha passat el mateix. He començat jugant poc i al final he acabat jugant 25 partits com a mínim. El míster sap que sempre pot explicar amb mi. Els primers mesos va ser difícil. Creia que estava millor del que estava realment. La meua disponibilitat sempre ha sigut la millor. Sempre estic llest per a treballar les hores que em demanen i crec que és una de les meues millors armes. Crec que, fins al moment, hem fet un bon treball entre tots”.
Bonera, a més, va destacar l’evolució del seu estat de forma, que ha donat un salt des de la seua arribada. “Porte dos mesos en el Villarreal i és cert que en arribar, en la primera setmana de setembre, no estava en una bona condició física. Després del primer partit d’Europa League decidirem treballar quatre o cinc setmanes per a millorar el meu estat de forma. Pense que ha sigut una gran decisió i ara em sent bé, en condicions d’ajudar a l’equip, alguna cosa que abans no podia fer. Si tinc una bona condició física, puc ajudar a l’equip i és normal que la gent desconfie d’un jugador que arriba sense equip. El treball de tots els dies és més important que l’opinió de la gent, encara que és lògic que els futbolistes tinguem pressió i que la gent ens puga jutjar”.
Per al saguer del Submarí, les diferències entre el futbol espanyol i l’italià són notables, sobretot quant al ritme, i va confessar la seua admiració per Bruno, al que considera un gran futbolista: “És un futbol molt diferent. El futbol espanyol és molt més veloç, tot ocorre molt més ràpid. A Itàlia és un futbol més tàctic. Se cerca la recuperació de la pilota i eixir al contraatac. Els equips xicotets solen centrar-se a defensar i mai ataquen, però a Espanya tots els equips volen guanyar, fer un bon partit per a portar-se els tres punts. Crec que tots tenen més qualitat individual que a Itàlia. En el Villarreal he comprovat que tots són bons, però Bruno m’ha sorprès moltíssim. Ja ho coneixia, però en viu és encara més impressionant”.
