El futbolista alacantí ha superat dues lesions greus de genoll i ara brilla de nou en el Villarreal C
Després de la tempestat arriba la calma, i així ha quedat reflectit en la història de Pedro Martínez, més conegut com a Pedrito. El jugador, al costat de la resta dels seus companys del Villarreal C, està vivint un moment de dolç, mirant de reüll a la resta d’equips del Grup VI de Tercera Divisió amb l’objectiu de classificar-se per a el ‘play-off’ i millorar la seua tercera plaça actual. “Els set equips estem a dalt, ningú afluixa el ritme, per la qual cosa anem a lluitar amb el doble d’intensitat per a guanyar i sumar punts en la classificació, que és l’important”, comenta Pedrito.
El jugador del planter ha hagut de superar dos obstacles molt complicats en la seua etapa com a futbolista per a poder gaudir del que més li agrada: vestir l’elàstica groga i eixir al camp disposat a donar-ho tot. Les lesions, primer en el genoll dret i després en l’esquerra, van apartar l’alacantí dels terrenys de joc, però Pedrito ha tornat més fort que mai: “Ara em trobe en un moment molt bé després de la lesió i espere donar el millor de mi durant la segona volta. El passat és passat. Són dos moments molt durs que no vull recordar, però amb el suport dels meus pares i dels companys tot ha anat a millor”.
La història de l’alacantí és de pel·lícula. Va arribar a la Cantera Grogueta fa 9 anys, quan tan sol tenia 12. Va viure en la Residència, xopant-se dels valors del club que li ha vist créixer. Potser per açò té aquest afany de lluitar pel seu somni de triomfar en l’Estadi de la Cerámica. Es va trencar el lligament creuat, l’intern i el menisco extern del genoll dret en un entrenament i al novembre del 2016 va patir una lesió semblant, però aquesta vegada en el genoll esquerre (trencament de lligament creuat i l’intern), també en una sessió preparatòria.
Pedrito és un exemple de superació per als jugadors de la #CanteraGrogueta, mostrant-los el camí a seguir després d’una dura etapa, en la qual l’únic objectiu és seguir avant i lluitar pel somni forjat des de xiquet. “Encara que ells creen que no veuen la llum, sempre està al final del túnel. L’única cosa que poden fer és lluitar i no parar de treballar, perquè al final tot acaba i és quan comences a gaudir d’allò més bonic, el futbol”. El jugador groguet ha treballat amb intensitat per a incorporar-se a les ordres de Carlos Pérez Salvachúa.
Quasi una dècada després de la seua arribada al Villarreal CF, l’alacantí s’ha consagrat com un dels jugadors més volguts dins del club, per la seua humilitat, pel seu esforç i per la seua constància diària. Una història de superació.
