El migcampista d’Artana descriu el que va sentir en reaparéixer després de més de tres anys sense poder jugar al futbol per lesió
Ja és ací. Bruno Soriano va tornar a jugar un partit oficial amb la samarreta del Villarreal després de més de tres anys sense poder fer-ho per lesió. El migcampista d’Artana va disputar ahir els últims minuts del partit contra el Sevilla FC a l’Estadi de la Ceràmica (2-2). Bruno ha comparegut aquest matí en roda de premsa al costat del cap dels serveis mèdics del Villarreal CF, Adolfo Muñoz, per a detallar les seues sensacions.
El capità groc s’ha mostrat molt content per tornar i també per tot l’afecte que ha rebut: “Estic molt content. Ahir em va costar adormir-me per tot el que havia viscut en el camp. Vaig trobar a faltar a l’afició, però els meus companys em van fer sentir molt bé i va ser un dia molt especial per a mi. Ha sigut molt dur i complicat. Sabem que hi ha lesions de llarga duració, però la meua ha sigut encara més. Hi ha hagut moments de tota mena, fins i tot alguns en els quals vaig pensar tirar la tovallola. Es fa molt dur el dia a dia. He tingut dubtes, però ara per fi he pogut tornar a jugar després de tot el treball”.
Els seus companys, cos tècnic i fins i tot directiva van rebre a Bruno amb un calorós aplaudiment i abraçades en el vestuari després del partit davant el Sevilla: “El fet de gaudir amb els meus companys és un pas molt gran. Vaig sentir el seu afecte i ara intentaré jugar la major quantitat de partits possibles en el que queda de temporada. Intentaré donar el millor de mi per a ajudar a l’equip. Per a mi va significar moltíssim. Estava molt emocionat. No m’ho esperava i no m’ho creia el que estava passant. Tots em van felicitar i es van portar molt bé amb mi. És una cosa que sempre guardaré en el meu cor. Que es porten així de bé no ho oblidaré. Si no fóra per Javi Calleja el meu retorn possiblement no s’hauria donat. Sempre ha confiat en mi perquè poguera tornar. I la gent del club també s’ha portat genial amb mi. Són coses que et marquen en la vida. Quan siga a la meua casa ho recordaré i m’emocionaré”.
Bruno assegura que va donar el màxim des que va saltar al terreny de joc: “Estava preparat per a eixir al màxim. No tenia temps per a adaptar-me. Vaig voler gaudir cada segon que vaig estar en el camp. Em vaig trobar bé i en dos minuts ja se’m van passar els nervis. Vaig gaudir des de dins que era el que volia”.
Bruno s’ha recuperat, però no oblida el passat: “En tot aquest temps m’ha donat temps a pensar en moltes coses. A tornar a vestir-me de groc, en la retirada… El meu dia a dia es basava a vindre a treballar i fer-li cas als serveis mèdics per a eixir d’aquesta situació. Ho hem patit tots, fins i tot l’afició. Quan va passant el temps és normal que la gent pense que el millor era retirar-me. He escoltat coses molt lletges, però al final quan ho passes tan mal només reculls el que t’aporta. El dolent ho apartes. Molta gent s’ha portat genial amb mi i amb això em quede. La gent del poble m’ha mostrat el seu afecte i sempre el tindré guardat”.
El capità groc també va voler agrair el suport rebut pel club: “En el club s’han portat amb mi de manera increïble. El presi em va donar una abraçada i va ser un dels millors que sempre recordaré. No crec que hi haja molts clubs que en aquesta situació es porten igual de bé amb un jugador. En cap moment m’han pressionat, al contrari. Sempre m’han donat suport”.
Adolfo Muñoz: “Bruno és un exemple de superació”
Per part seua, el cap dels serveis mèdics del Villarreal CF, Adolfo Muñoz, va enaltir el treball de Bruno i el va qualificar com un exemple de superació: “Bruno és un exemple de superació. Cal ser mentalment molt fort per a aguantar el que ha aguantat ell. Hi ha altres casos semblants de companys que han patit lesions greus, però el de Bruno crec que ha sigut el més dur a nivell psicològic. Cal anar superant xicotets obstacles dia a dia. Ell ha tornat amb alegria i amb ganes de gaudir. El seu cas serà digne d’estudi per al futur en el món del futbol”.
Per a finalitzar, Adolfo Muñoz va destacar que durant aquests tres anys s’ha perseguit un objectiu que per fi s’ha aconseguit: “L’esforç que ha fet el jugador ha sigut gegantesc. La seua capacitat de sofriment i de recuperació ha sigut increïble. En tot moment hem buscat la millor solució perquè poguera tornar a jugar al futbol. Ahir ho vam aconseguir i tots estem molt feliços. Bruno sap que nosaltres som persistents en la recuperació. Sempre hem pensat que es podia recuperar. Sempre hem estat al peu del canó. També m’agradaria destacar el treball de Jordi Vives i Josep Rochera, que han sigut molt importants. Si aquest club no fóra familiar haguera sigut més complicat que tornara. Que tornara li ho devíem a Bruno”.
Per a veure la roda de premsa completa de Bruno Soriano i Adolfo Muñoz tan sols cal clicar en el ‘play’ situat just damunt de la fotografia principal.
